38 municipis, que representen el 96,3% de la població d’Osona i el Lluçanès, ha participat en l’estudi elaborat per la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

 

Aquest migdia s’ha presentat la primera diagnosi sobre la situació de sensellarisme i exclusió residencial des d’una perspectiva comarcal gràcies a les sinèrgies d’agents del tercer sector i les quatre àrees bàsiques de serveis socials de la comarca: la Mancomunitat la Plana, l’Ajuntament de Manlleu, l’Ajuntament de Vic, i el consorci Osona Acció Social.

L’estudi liderat per la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha comptat amb la participació de 38 municipis d’Osona i el Lluçanès -96,3% de la població- entre els mesos de febrer i juliol d’enguany.

La presidenta del consorci, Victòria Terricabras Tarin, ha ressaltat el doble objectiu de l’estudi: fer front a les desigualtats per manca d’habitatge, i crear l’estructura, els circuits, els protocols i el parc de recursos habitacionals i professionals adients.

En aquest mateix sentit, el president de la Mancomunitat La Plana, Pere Medina Serrahima, ha subratllat la necessitat de cooperar des les àrees bàsiques comarcals per fer front a les necessitats més visibles i a les que no, com la sobreocupació o l’infrahabitatge, l’empadronament i les persones sense llar fixa.

Per la seva banda, la regidora de Benestar i família i Habitatge de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs Molist, ha destacat la necessitat de disposar d’uns fulls de ruta consensuats amb clara visió comarcal. Tanmateix, ha remarcat que tant Vic com Manlleu tenen una casuística sensiblement diferent a la resta del territori -el regidor de Serveis a les persones de l’Ajuntament de Manlleu, Antoni Poyato Rodríguez, ha excusat existència-.

Tant el doctor membre de la Càtedra d’Habitatge de la URv, Hèctor Simon Moreno, com la directora d’Osona Acció Social, Sílvia Madrid Alejos, han manifestat la importància de la diagnosi perquè és el punt de partida per abordar un pla d’acció comarcal que permeti fer front de manera coordinada a les desigualtats provocades pel sensellarisme: persones sense sostre, sense habitatge, persones que viuen en habitatges insegurs, o persones que resideixen en habitatges inadequats.

Els professors investigadors de la Càtedra, Santi Ariste Castaño i Irene Suau Solé, han destacat les següents conclusions que també podeu consultar en aquest enllaç.

Quins són els principals factors desencadenants de sensellarisme a Osona i el Lluçanès?

 

Gairebé tots els municipis registren situacions de sensellarisme

 

  • El preu de lloguer mitjà assoleix màxims històrics, a 564,1 euros de mitjana. Molt proper a les comarques catalans amb el lloguer més alt.
  • Les Masies de Voltregà (20%), Sant Hipòlit de Voltregà (19%), Manlleu (15%) i Vic (4%) són els que registren un índex més elevat d’habitatges buits a Osona i el Lluçanès.
  • Osona disposa d’un habitatge social per cada 122 persones, molt per sobre de la mitjana catalana que n’ofereix un per cada 235 persones.
  • Es detecta un increment de les llars unipersonals o amb 5 o més persones per habitatge: 12% a Vic i Manlleu, 10% a Taradell, i 9% a Tona.
  • Un 12,5% de la població viu per sota el llindar de la pobresa: 20,4% a Manlleu i 17,1% a Vic; mentre que un 18,1% registra taxa de pobresa infantil (32,8% a Manlleu i 25,2% a Vic).
  • Actualment hi ha 1.045 persones inscrites al registre d’habitatge de protecció oficial a Osona i el Lluçanès; 574 habitants tenen habitatges llogats a través de mediació social; 85 persones mitjançant inserció social, i 637 persones viuen en parc d’habitatge públic.