Osona Acció Social presenta una proposta de projecte de doctorat industrial conjuntament amb la UVic-UCC. Sota el títol “Plans Comarcals d’atenció a les persones sense llar. Són suficients tal i com s’estan redactant d’acord amb les polítiques actuals o bé cal una mirada més àmplia, crítica i preventiva?”, s’estableix un objecte d’investigació per a que un doctorand hi treballi la seva tesi. Aquesta col·laboració entre les dues entitats, una per a l’entorn acadèmic i l’altra per a l’entorn laboral, penja del grup de recerca GREUV del programa de doctorat d’Innovació i intervenció educatives de la UVic-UCC.
El projecte de recerca
A partir de l’obligatorietat de la redacció d’un projecte comarcal per a la lluita i reducció del sensellarisme, vinculat a la Fitxa 48 del CP del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, el candidat planteja si amb les premisses i indicacions donades pels superiors orgànics i les línies polítiques actuals, aquestes són suficients per a poder elaborar un seguit d’actuacions efectives, preventives i avaluables en els períodes marcats (anys 2024/25) o bé cal realitzar un estudi i tenir una mirada més àmplia vers altres països i contextos que porten més temps treballant en aquest àmbit.
Els programes que es presentaran i es començaran a desenvolupar a totes les comarques de Catalunya en els propers mesos parteixen d’una sèrie de criteris, situacions i arquetips basats en el ciutat-centrisme (o Barcelona-centrisme més concretament). I la categorització de les persones sense sostre a partir de la taula Ethos també està basada en un context concret i determinat de gran ciutat. Sabent això, com pot ser que es vulgui replicar aquest model a Osona? O al Baix Camp? O al Segrià? Cada comarca té els seves necessitats, casuístiques, lògiques, contextos. Per tant, podem suposar que funcionaran tots els plans de la mateixa manera? Tots reeixiran? Serà necessari una actualització i ajust constant? És possible arribar a totes les categories Ethos per igual o cal una priorització segons la detecció i coneixement de cada àrea o territori? Fins a quin punt es poden forçar les costures legals, tècniques i polítiques amb la finalitat d’aconseguir el que aquest tipus de plans comarcals persegueixen?
La proposta de recerca és analitzar altres zones, tant d’Europa com de Nord-Amèrica, amb molt més recorregut i experiència que nosaltres, i veure quines d’aquestes actuacions, plans, estratègies i recursos poden ser importables aquí, en tot o en part, i quines no cal plantejar-se i s’han de descartar, ja sigui per costos, abast o context.
Un cop obtinguda la informació d’aquests altres països, i sabent que el Pla Comarcal és un document viu, una base sobre la qual anar evolucionat i que es va adaptant a l’entorn, mirar de fer les aportacions i enriquiments necessaris amb l’objectiu principal d’aconseguir el màxim èxit possible del mateix. En definitiva, que els recursos i eines que es posen en marxa amb el Pla obtinguin l’objectiu principal del mateix, que és la reducció de les persones sense sostre i en situacions com les descrites en les categories Ethos.